Els amics som totes aquelles persones que vam assistir a la celebració dels 90 anys d'Enrique Badosa, en qualitat de d'amics i d'admiradors de la seva obra, érem el públic que omplia l'Àula-Capella de la Universitat de Barcelona el proppassat 1 de juny, i que ens escampàvem pels claustres en els moments de descans, ja que la festa va tenir una durada de tota una jornada.
És per mi, absolutament impossible parlar de tots els assistents, per la senzilla raó de que no els coneixia tots, ni molt menys, però, tot i així, m'agradarà donar una breu notícia d'aquells dels qui tinc coneixement, i que es dediquin a alguna tasca de tipus intel·lectual i pública.
En primer lloc citaré al Dr. Joaquín Callabed Carracedo, metge pediatra, membre de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, i autor de diversos llibres i comunicacions. No vaig tenir oportunitat de fer-li cap fotografia, però sé que va ser-hi, perquè vaig poder saludar-lo i parlar-hi una mica. De tota manera en l'enllaç que poso a continuació sí que hi figura una fotografia seva: http://papis.com.ar/?p=650
---------------------------------------------------
De tots els qui citaré a continuació, no hi poso fotografia, perquè tots ells ja hi figuren fotografiats en els primers articles d'aquest reportatge.
Carmen Plaza - Poeta - autora d'un sonet dedicat a Enrique Badosa:
RETRATO DE ENRIQUE BADOSA
“O vivir un poema o escribirlo.
Ambas formas de acción son vida y obra”
Epigramas confidenciales (Libro I-VIII)
Enrique BADOSA
Equipado de sueños, soñador,
transido de camino, caminante,
viajero fascinado y fascinante,
de las musas amado y amador.
Por la rima salvado y salvador,
navegado en el ritmo y navegante,
enfermo de belleza, delirante,
de isla en isla voraz descubridor.
Sonrisa perspicaz, porte de rey,
cálida cercanía del hermano,
guardián del arte digno y de su ley,
azote del falsete y verbo vano.
Una mezcla de Fausto y Dorian Grey,
con espada de arcángel en la mano.
Carmen Plaza ©
(Del llibre "Cautivas palabras)
(Del llibre "Cautivas palabras)
----------------------------------------------------------
Josep Antón Vidal - poeta i traductor:
Capvespre
Has esperat, al caient de la tarda,
la simfonia d’un capvespre endolcit,
l’esclat de llum, la plenitud diàfana,
la serenor que precedeix la nit;
has resseguit l’espai amb la mirada,
se t’han perdut els ulls en l’infinit,
i has escoltat l’oreig entre les branques
com el fraseig d’un vers de metre antic…
No hi ha res mes. Aquí el camí s’acaba.
Detura el pas i encalma l’esperit.
Acluca els ulls. Guarda dins teu la tarda,
el cel, la llum, la resplendor subtil
d’aquest ponent que lentament avança
d’un esclat a un no-res. Principi i fi.
Josep A. Vidal
-----------------------------------------------------
Ricardo Fernández - poeta i autor d'un magnífic blog de poesia La palabra es mágica, d'aquest blog, agafem un poema que va dedicar a Enrique Badosa:
MAESTRO DE POETAS
Yo no escribo el poema,
el poema me escribe.
Epigramas de la Gaya Ciencia (Libro III–IL)
Enrique Badosa
Caballero del verso, buen amigo,
tertuliano de pro, de sobremesas
gozando de cultura en que profesas
la Gaya Ciencia a quien está contigo.
Enrique, hoy habrás sido testigo
de que este Laberinto, filas prietas,
ha entonado en tu honor unas completas
que te hacen vencedor del Minotauro.
Permítenos, por una vez, el lauro
de nombrarte Maestro de Poetas.
Ricardo Fernández Esteban ©
-------------------------------------------------------------------
Pura Salceda - Poeta
Estoy en esa delgada frontera
cuando las manos dibujan
gemidos en el aire
y las palabras que no te digo
se ahogan en las sombras del verano.
Camino hacia ese dulce precipicio
al que me doy
cayendo entre tus dedos y mis sueños
con todos los sentidos al vuelo,
esperándote.
Versos de perra negra
Pura Salceda
--------------------------------------------------------------
Felipe Sérvulo - Poeta
Al despertar esta mañana,
perdí las vocales de tu nombre.
Intenté pronunciarte
con otros objetos
personales e íntimos,
pero los labios se deprimían
en clamorosa derrota.
Más tarde lo intenté
con tus autores favoritos:
Federico, Antonio, Claudio...
Y realicé preces en latín,
sin nada que perder,
al fin y al cabo.
Qué hacer, sino dar tiempo
a que la tarde vuelva
y reconocerte en ella.
La niña de la colina. Felipe Sérvulo.
-------------------------------------------------------------
I, ara sí, ara dono per finalitzada aquesta crònica, de la feliç jornada que vam viure i compartir, a la vora dels 90 anys del poeta i l'amic ENRIQUE BADOSA, per molts anys a tots!
=================================================================
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari: