Però, m'havia oblidat d'una tercera: COMPROMÍS, aquesta paraula, igual que les anteriors, formava part de les nostres converses habituals, de les nostres inquietuds i els nostres somnis, donant lloc a llargues converses, en les que estàvem, o no, d'acord, però, el que era innegable és que la paraula ens esperonava, i, per a nosaltres, tenia un sentit que, dubto molt que tingui per les generacions actuals; el món, la societat, han canviat tant...!
El COMPROMÍS, fins a quin punt ha de pesar en la nostra vida el compromís?, fins a quin punt el COMPROMÍS ha de comprometre la nostra llibertat?
I, quin compromís?, el compromís amb la família?, amb la parella?, el compromís polític?, el compromís amb la feina?, o... el compromís que tenim amb nosaltres mateixos?
Cadascú de nosaltres tenia una idea de compromís.
La preocupació pel COMPROMIS, ens va venir d'una pel·lícula de Elia Kazan que van projectar per aquella època: EL COMPROMISO.
-----------------------
He cercat un poeta nascut el 1946 (algunes fonts també el situen al 1947)per cloure aquest article, i he trobat SEBASTIÀ ROURE (1946-2006), i trobo aquest poema, que em sembla ideal per acompanyar les lentes i clares hores de l`estiu:
"De dia en dia”
De dia en dia
poques passes faig
però cor i veu
hi vaig posant.
Oïdes d’antiga memòria
Recordaran
el plàcid temps
on jo vivia,
abocat a la claror
d’un finestral
sempre obert.
Sorolls de feixuc treball
acompanyaran
les lentes hores,
en el cel claror d’estiu
dins la cambra
antics treballs
per recordar
el temps que va ser.
Ara, assegut en cadira
de fusta,
laboro la paraula
amb por d’aprenent.
SEBASTIÀ ROURE (1946-2006)
------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada