traductor

divendres, 21 d’agost del 2015

Article 275) LES CARTES DEL JOAN - XVII - EQUADOR; A LA MEITAT DEL MÓN.

Equador
19.08.15.   EQUADOR.  A LA MEITAT DEL MÓN.  (17)

Benvolguts,


Fa només tres anyets que vaig visitar aquest país durant quasi bé un mes.  Com que encara tinc el record prou fresquet, no vull entretindre'm massa, i passo de repetir tota la costa, com Guayaquil, Salinas, Puerto López o Montañita i tampoc repetiré les Ílles Galápagos; per tal d'arribar al Perú com més aviat millor.

Entro per Otavalo per no perdre'm el mercat d'indígenes que fan els dissabtes, i, de passada, cosa que no vaig fer l'altra vegada, visito unes cascades, de les moltes que hi ha als afores de la ciutat.  Prou bé!, un parc d'ensinistrament d'aus, com ara, el cóndor, i també, un cementiri d'indígenes. És molt curiós veure com, tots els dilluns i tots els dijous, les famílies dels difuns, s'acosten a les tombes per compartir els àpats del dia.  És com si anessin d'excursió.  "Paren taula" damunt del lloc on és enterrat el parent, i, abans de marxar, li deixen el plat que més li agradava, perquè vegi que els seus familiars no l'obliden. I això  ho faran sempre; encara que faci 50 anys què ja no hi són!   Deixo enrrere la ciutat de "La Mitad del Mundo" què, com el seu nom indica, és just, a l'equador de la terra.     
Cementiri indígena
Mercat indígena d'Otavalo

De la capital, Quito, poca cosa a destacar.  Moltes esglèsies i molts edificis gobernamentals. Passo de pujar al volcà com vaig fer l'altra vegada. i em dedico més a la vida de carrer.

Baños sembla gafe per a mi.  Recordeu que l'altra vegada em vaig trovar amb l'evacuació de la ciutat per l'erupció del volcà?  Doncs, aquesta vegada, he hagut de quedar-me un dia més del previst, perquè hi hagut una vaga general a tot el país, i les carreteres estaven bloquejades pels "piquets". No repeteixo les cataratas de "El Pailón del Diablo" ni "El Manto de la Novia", però si que torno, a la nit, a veure els "focs" que desprèn el Tungurahua.  
Tungurahua

No m'entretinc tampoc massa a Cuenca, encara que l'he trobada més maca que fa tres anys, i vaig directe cap el Perú, que el tinc més oblidat, perquè ja fa molts anys què el vaig visitar. Hi arribo amb moltes ganes, doncs tinc un molt bon record de les meravelles que, de ben segur,  hi tornaré a trobar.

Engego doncs, la darrera etapa d'aquest gran viatge que, com deia el meu amic Josep Ferrari: "Això és un viatge! la resta..., són excursions!"
Fins aviat,

Joan

Resposta:
Veritablement fantàstic, aquest viatge, ens omples d'enveja (sana), de coneixements..., total, que ens cau la baba...
A veure aquesta darrera etapa; estem a l'expectativa!
Una abraçada,
Maica
-----------------------------------------------------------------------------

De la pàgina:   http://www.poemaspoetas.com/rosa-amelia-alvarado-roca/la-vida-va-y-viene
agafem un poema de ROSA AMELIA ALVARADO, poeta nascuda a Guayaquil, el 1944. Fundadora i directora de la revista femenina HOGAR, directora de programes culturals a la T.V. equatoriana, entre moltes altres activitats.

LA VIDA VA Y VIENE

(Poema publicado el 27 de Julio de 2004)

               
La  vida  es  como  un  guinguilingongo
sube  y  baja
                    baja  y  sube
a  veces  se  gana
                    a  veces  se  pierde
en  mi  vida  de  todo  he hecho
y  a  lo mejor  he  hecho  muy  poco                    
sube  y baja
                    baja  y  sube
marea poderosa
                              poderosa  resaca
nada  se  detiene, 
es  una  barca  que  no  llega  a  puerto
  si  te  bajas,  ya  es muy tarde
                                        para  volver  a subir
mejor  es  seguir  con  las  velas  al  viento
peinando  las  barbas  enmarañadas  de
                                                  las  tormentas.
Trepada  en  lo  alto  de  un  nido  de  pájaro
me  puse  a  mirar  mi vida
como  colgada  de  un  balcón  imaginario
igual que  un  actor  ausente  de  una  extraña  
                                                  tragicomedia.

No  me  arrepiento  de  lo  vivido
lo bailado  nadie  me  lo quita
lo  que  hice,  sin  duda  lo volvería  a  hacer
ya  nada  quiero  de  la vida
me    ha  dado  mas 
                    de  lo que  he  devuelto
y  las  cosas  que  quedaron  por  hacer
quizás,  quien  sabe
una  nueva    vida  habrá  como  tiempo  
                                                      suplementario
para  otra  estación  de  siembra
                                        y  otra  de  cosecha.

La  vida  es  como  un  ginguilingongo
sube  y baja
                    baja  y  sube
a  veces  se  gana
                              a  veces  se  pierde.

(Poema proporcionado por su autora)