La llengua catalana és la llengua de Catalunya des de fa uns 1.000 anys. I té una llarga i magnífica història literària.
Els darrers 3 segles (XVIII-XX), excepte els anys de la Segona República, ha patit persecució i marginació per part d’unes males autoritats antiespanyoles. Ara s’està recuperant. No és que ja estigui recuperada. Encara no.
Algunes persones parlen de bilingüisme entre català i castellà. El bilingüisme popular ja existeix: els avisos al metro o a RENFE, a les platges, les misses de les parròquies, les intervencions de les persones en les reunions, etc., alternen català i castellà, en una relació totalment pacífica i lliure. I així ha de continuar sent.
Però alerta! El català és una llengua minoritària (fins i tot dins el seu país, per raons històriques). I està en contacte diari amb una llengua (el castellà) que és majoritària en l’Estat i que és internacional. El català, doncs, no pot assumir una competència oberta amb el castellà (ni amb l’anglès), perquè patiria una disminució progressiva que, en el futur, el deixaria en una situació més o menys residual.
Si això passés, seria un desastre cultural (com és un desastre cultural cada vegada que es perd una llengua en el món).
El català necessita, doncs, una protecció política. I hi ha 3 coses que no poden ser bilingües: l’escola, les institucions públiques i la TV autonòmica. Aquestes 3 instàncies representen la protecció política del català amb vistes a la seva pervivència històrica. Perquè és una llengua que està en inferioritat de condicions per raons geogràfiques i històriques.
Es necesario que los compañeros y compañeras castellanohablantes, si son amantes de la cultura, comprendan estos principios y que los defiendan, incluso en votaciones.
Antoni Ferret (EUiA) – Juny de 2015
---------------------------------------
Antoni Ferret ens va enviar aquestes paraules, pensaments breus i clars, que comprenc i puc compartir, i per això els he incorporat al blog.
Però, com que aquest és un blog de poesia, també incloc un poema del gran Rafael Alberti, poeta d'intel·ligència i de sensibilitat, que mai no podia ser indiferent a les realitats culturals:
Música: Inici de Càntic en el Temple - Didac Rocher
Poemes: Walt Whitman Música: Muñequita linda - David Bisbal Continuem amb la lectura del llibre de poemes: LA RODA DE L'AFILADOR, de Francesc Xavier Simarro.
Música: La Belle Amour - Paule Desjardins
---------------------------
Complements:
Jaume C. Pons Alorda, recita i ens explica WALT WHITMAN
TV3 a la carta
Jaume C. Pons Alorda - Foto: Lluís Calvo
A més de traduir poesia, Jaume C. Pons, també escriu poesia:
LA GRAN IL·LUSIÓ
jo escriuré tots els poemes
jo guanyaré tots els premis
jo besaré totes les boques
jo penetraré tots els sexes
jo curaré totes les ferides
jo viuré totes les vides
jo conqueriré tots els territoris del desig
jo faré totes les revolucions
L'estiu passat, en l'article 152 Vacances dels amics, vàrem rebre una bona quantitat de salutacions i fotografies dels amics de Poemes al Nas de la Lluna, que van voler compartir, amb els lectors del blog, el seu descans en un lloc bonic o el seu viatge.
Enguany, acabem de rebre la primera salutació, esperem que segueixin moltes altres, i per això us animem a que ens envieu la vostra experiència de vacances. (Si no us moveu de la vostra ciuitat, també val, sempre hi ha algun racó que no coneixem, o una exposició, o un moment sorprenent de la vida).
El primer record ens l'envia ESMERALDA, i ens diu:
"Os mando unas fotos muy poéticas. Ahora ya he regresado a la dura realidad, però, he estado en tantos lugares...! Os haré un resumen de los sitios que he visitado: En primer lugar fuí a Bélgica.
El barrio judío de Amberes; judíos ortodoxos, con sus sombreros y sus tirabuzones, y de negro riguroso, pero están plenamente incorporados a la vida Belga. Ellos son los responsables del mercado de diamantes, que está por todas partes. De Bégica, fuí a París. París es una ciudad que enamora: La Torre Eiffel, el Café Les Deux Magots, famoso por sus antecedentes literarios. Al lado hay una iglesia (Saint-Germain-Des-Pres, en pleno Barrio Latino), y en ella una curiosa exposición: colgados de las vallas había unos preciosos dibujos que incluían poemas. El autor, un hindú, que se inspira con las poesías de los grandes poetas e improvisa un dibujo.
Las fotos de las poesías las hice pensando en ese blog, y aquí os las mando. Un beso a todos los lectores del blog, y mi deseo de que paseis unas vacaciones tan felices como las mías."
Respuesta:
Verdaderamente maravilloso, querida Esmeralda, has hecho un magnífico reportaje fotográfico, con el cual inauguro, con mucho gusto, los saludos veraniegos de los lectores del blog. Espero que tu ejemplo cunda y nos lleguen nuevos saludos estivales. Gracias y un gran abrazo.
Dissabte 13 de juny de 2015; han passat més de cent anys des de la foto que us mostrem, obre de l'extraordinari fotògraf Lluís Girau Iglesias.
Un grapat de persones entusiastes, comandades per Toni Oller i Enric H. March, sota la denominació TEATRE TALIA OLYMPIA AL PARAL·LEL, han muntat una gala impressionant, digne d'un SALÓN ARNAU.
Però no el tenim, ja fa temps que el Teatre Arnau, o, Salón Arnau, com deia el rètol del 1904, s'està caient a trossos. Per això, la gala, s'ha hagut de fer al Cotxeres Borrell, molt a prop, i a qui agraïm el seu acolliment.
Perquè la destrucció no segueixi endavant, perquè recuperem l'estimable espai teatral, en la funció de teatre, de museu, de centre de documentació teatral, de saló... tan és, això ja es parlarà i es decidirà, ja es farà un projecte a la mesura de les necessitats, desitjos i possibilitats, però, primer de tot, admetem, assumim, la conservació d'aquest espai com a lloc artístic, en el que la música, la veu, el ball, la picardia, l'alegria, la comèdia... totes les arts teatrals i artístiques, poètiques i literàries, es donin la mà, i torni a ser artèria viva d'encontre d'artistes i literats, de poetes i romàntics...
Potser és un somni, però, aquest dissabte. hem estat molts els qui hem somniat, us diré els noms:
ABEL ALEM, MERCHE LOIS, PEPA MAYO, ISAAC REGUERA, MAGALÍ SARE, SUSANA LARRIBA, JÚLIA COSTA, MAICA DUAIGÜES-Poemes al Nas de la Lluna, (Han enviat les seves paraules poètiques: ADRIANA FERRAN-la poeta dels petons, JOSEP COLET I GIRALT, ROSA MARIA BISBAL), han organitzat tot: ENRICH H. MARCH, TONI OLLER. Espai: Cotxeres Borrell, S'han compatibilitzant 250 espectadors. S'han venut totes les localitats.
No coneixem els noms, però agraïm als tècnics de so i il·luminació, al personal de Cotxeres Borrell, als reforços de voluntaris per l'organització de la gala, als espectadors que han aportat els seus comentaris engrescadors i de suport.
I agraïm l'existència de tant de material que tenim, el record de la RAQUEL MELLER, les fotografies, els enregistraments de veu, les filmacions cinematogràfiques, els retalls de diaris, els poemes que els gran escriptors de l'època van dedicar a la Meller...
Ha estat un somni per a tots, i ara us diré una altra cosa, no volem despertar, no despertarem, seguirem somiant, fins que el somni es faci realitat, fins que l'Arnau no torni a aixecar-se, no deixarem de somniar!
Gaudiu, amb aquests fragments de la gala de dissabte passat, d'una mica d'aquell espectacle de cabaret; desenfadat, alegre, picaresc, artístic i poètic...
I ara us deixem la resta de l'article, perquè sigueu vosaltres qui feu les vostres aportacions, les vostres opinions i paraules, els poemes que no vareu tenir temps d'enviar, però que m'heu dit que havíeu escrit. Les impressions dels espectadors que us vareu quedar amb les ganes de dir la vostra, els artistes que varau participar i encara voleu rubricar la vostra intervenció amb un estrambot final. El somni de SALVAR L'ARNAU, continua, i tots, esteu convidats a somniar!
Ahir, 3 de juny, del 2015, el temps, es va fer present, es va dilatar, expandir, es va fer infinit, per una banda, però, per altra banda, també ens va pessigar, i, ens va fer... pessigolles, i es va mostrar esquerp, curt, breu, fugaç...
El temps... ¿qui ha estat capaç, alguna vegada, d'agafar el temps i retenir-lo en els ulls, en les mans, en les paraules...?
EDU BARBERO tenia aquesta obsessió, i no ha parat fins prendre trossos de temps, de vida, d'imatges i de versos, i emmagatzemar-los dins d'un quadrat -dit llibre- que servarà per sempre més, bocins de la diversa fugacitat poètica d'un grapat de seus amics; poetes, lletraferits, romàntics, feliços o angoixats, segons el moment -com tothom-
Edu Barbero, ha "mirat" aquestes paraules a través de la seva càmera poètica i ha extret conclusions fotogràfiques. Gràcies, Edu, per submergir-te en les nostres lletres i fer-les imatges, per la teva amistat poètica i entregada. Gràcies, inspirat amic!
Aquesta experiència d'ahir, es repetirà cada vegada que obrim el llibre i ens el mirem, però ahir va ser la presentació, i uns quants d'aquest autors en vàrem donar cita en l'ESPAI BETÚLIA, de Badalona.
A continuació, poso el llistat de tots els poetes que figuren en el llibre, i, al costat el nom del lloc on va fer la fotografia Edu Barbero; una fotografia per cada poema; una fotografia simbòlica d'alló que diuen les paraules.
Els poetes que han estat suggerents Les fotografies d'Edu Barbero per a per Edu Barbero són: calçar cada poema són: Agustín Calvo Galán Canfranc (Huesca) Alain Chipot Forum (Barcelona) Alberto García-Teresa Pont del Treball (Barcelona) Alfonso Brezmes Monarterio de Santa Maria de Huerta (Soria)
Alfonso López Gradolí Carrer Pallars (Barcelona) Alicia García Núñez Castro Urdiales (Cantabria) Ana Maria Romero Yebra Bosque de Oma (Bizkaia) Ana Pérez Cañamares Centelles (Barcelona) Ana Vanessa Gutiérrez Fuente Dé (Cantábria) Ànchel Conte Can Batlló (Barcelona) Andreu González Castro Boadilla del Camino (Palencia) Ángel Erro Canfranc (Hursca) Àngels J. Sagués Fòrum (Barcelona) Aníbal Ortizpozo Tiermes (Soria) Antonio Gómez Tona (Barcelona) Antonio Martín Albalate Tiermes (Soria) Antonio Monterroso Tiermes (Soria) Antonio Orihuela Sos del Rey Católico (Zaragoza) Ariel Gangi Museu de la Ciència (Barcelona) Aritz Gorrotxategi Corbera d'Ebre (Tarragona) Bartolomé Ferrando Banyoles (Girona) Begoña Abad Pantano de Pena (Teruel) Carlos Quesada Potes (Cantábria) Carlos Vitale Puerto Palombera (Cantábria) Ceferino López Fórum (Barcelona) Cesar Reglero Meditarráneo (Barcelona) Charo de la Varga Santuari de la Mare de Déu de Cabrera (Barcelona) Charo Ruano Museo Guggenheim (Bilbao) Daniel Macías Díaz Poblenou (Barcelona) David Benedicte Alfajarín (Zaragoza) David Bovis Forum (Barcelona) David Trashumante Poblenou (Barcelona) Diana Álvarez Prades (Tarragona) Dionisio Cañas Poblenou (Barcelona) Eddie (J. Bermúdez) Passeig de Gràcia (Barcelona) Eduard Sanahuja Plaça de les Glòries (Barcelona) Eduardo Moga Canfranc (Huesca) Eladio Méndez Fernández Empúries (Girona) Enrique Falcón Bellver de Cardanya (Lleida) Estel Marín Cos Museo Guggenheim (Bilbao) Eva Hiernaux Playa Nova Mar Bella (Barcelona) Eva R. Picazo Poblenou (Barcelona) Federico Hurtado Barri de Gràcia (Barcelona) Felipe Zapico Alonso Poblenou (Barcelona) Francisco Aliseda Playa de Arnia (Cantábria) Francisco Pérez Belda Castiltierra (Segovia) Gadea Paredes Riahuelas (Segovia) Goya Gutiérrez Fuente Dé (Cantábria) Gsús Bonilla Badalona (Barcelona) Gustavo Vega Santuari de la Mare de Déu de Cabrera (Barcelona) Hasier Larretxea Poblenou (Barcelona) Hector Mediavilla Pantà de Santa Fe (Barcelona) Ibírico Monestir de Sant Benet (Barcelona) Ibon Zubiela Martín Estany de Malniu (Girona) Inma Luna Canfranc (Huesca) Isabel Jover Monasterio de Yuso (La Rioja) Ismael Velazquez Juárez Tiermes (Soria) Ivan Rafael Barcelona Ivan Sánchez-Moreno Can Batlló (Barcelona) J.M. Calleja Aiguafreda (Barcelona) J. Seafree Logroño (La Rioja) Jacqueline García Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei (Tarragona) Javier Carnicer Camino de Santiago (Palencia) Javier GM Valderromán (Soria) Javier Seco El Peine del Viento (Donostia) Jesús Alonso Ovejero Prades (Tarragona) Joan Puche Fuente Dé (Cantabria) Joaquín Gómez Lekeitio (Bizkaia) Jordi Boladeras Corbera d'Ebre (Tarragona) Jordi Tolosa Faro de Mouro (Cantabria) Jordi Valls Riahuelas (Segovia) Jordi Virallonga Cementiri de Montjuic (Barcelona) Jorge M Molinero Forum (Barcelona) José Ángel Cilleruelo Horta de Sant Joan (Tarragona) José Antonio Arcediano Sant Just Desvern (Barcelona) José Antonio Jiménez Logroño José García Obrero Monasterio de Yuso (La Rioja) José L. García Muedra Poblenou (Barcelona) Josep Sou Cementiri de Poblenou (Barcelona) Juan Luis López López Tiermes (Soria) Juana J. Marín Saura Elche (Alicante) Julia Otxoa Castiltierra (Segovia) Julian Alonso Calatañazor (Soria) Karmelo C. Ibarren Miravet (Tarragona) Lis Costa Monestir de Sant Benet (Barcelona) Lois Gil Magariños Sabiñán (Zaragoza) Luís Eduardo Aute Pantà de Sau (Barcelona) Luís Miguel Rabanal Embid de la Ribera (Zaragoza) Maica Duaigües Montserrat (Barcelona) Manuel Calvarro Ruesta (Zaragoza) Mar Lozano Reinoso Liébana (Cantabria) Marc Miralpeix Pantà de Siurana (Tarragona) Marcel Ayats Tiermes (Soria) Marcos Sima Elche (Alicante) Maria Ángeles Pérez López Montseny (Barcelona) Maria de Luis Villar de Mazarife (León) Marina Oroza Ezcaray (La Rioja) Marta Navarro García La Muela (Zaragoza) Mateo Rello Gormaz (Soria) Miguel Agudo Orozco Fresno de Cantespino (Segovia) Miguel Ángel Ortiz Albero Sahagún (León) Miguel Jiménbez Zenón Tavérnoles (Barcelona) Montserrat Villar González Banyoles (Girona) Myriam Mercader Terradillo de los Templarios (Palencia) Olga Taravilla Baquero Poblenou (Barcelona) Oscar Sotillos Berlaga de Duero (Soria) Pello Otxoteko Medinbaceli (Soria) Pepe Ramos Cementiri de Sant Andreu (Barcelona) Pere Salinas Can Batlló (Barcelona) Pierre d. la Jardins del Velódrom d'Horta (Barcelona) Primitivo Ruíz Morales Monasterio de Yuso (La Rioja) Raquel Bullón Acebes Aiguafreda (Barcelona) Raúl Reguera Ampuriabrava (Girona) Ricardo Valentim Nunes Torino (Italia) Roberto Farona Castro Urdiales (Cantabria) Rodolfo del Hoyo Santuari de la Mare de Déu de Cabrera (Barcelona) Román Piña Valls Poblenou (Barcelona) Rosa d' ibur Aiguafreda (Barcelona) Rubén García Cebollero Can Batlló (Barcelona) Salva Redón Santelices (Burgos) Sara Fuentes Rodríguez Bosque de Oma (Bizkaia) Sebastián Mondejar Tiermes (Soria) Sergi Quiñonero Aiguafreda (Barcelona) Sergio Gaspar Donstia (Guipuzkoa) Sònia Moll Castillo de Biar (Alicante) Teo Serna Playa de Llevant (Barcelona) Tònia Passola Bosque de Oma (Bizkaia) Toño Jerez Búnker en Musser (Lleida) Vicent Camps Cementiri de Poblenou (Barcelona) YUSB Capafonts (Tarragona)
La presentació va gaudir de la performance d'un dels poetes del llibre, que, a més, és qui ha escrit el pròleg; J. Seafree. A continuació, algunes imatges del llibre i de la representació
Els votants d'Ada Colau, tenen un denominador comú; estan carregats d'esperançes. Una gran majoria son gent jove, que comprenen que la política necessita un sanejament, una transparència, que, fins ara, cap governant ha sabut conquerir, ni tan sols posant-hi les millors intencions i esforços.
També l'han votat, persones que ja fa temps, el desengany les havia dut a deixar-ho còrrer "ja s'ho faran" deien, i passaven d'anar a votar.
També una part de l'electorat femení ha pensat que ja era hora de donar-li pista a una dona.
Barcelona és una plaça difícil, dura, salvatge, que, fins ara, se l'ha anant domesticant; mentre se li ensenyava el sucre, se li etzibava un cop de bastó, i semblava que no hi havia una altra manera de governar la ciutat.
Ara l'Ada, assegura que sí, que hi ha altres maneres; deixem-la fer, escoltem-la, no li posem pals a les rodes. Ella és el primer pas a molts canvis que vindran -vulguem o no- i no parlo solament de Barcelona, ni de Catalunya, ni tan sols d'Espanya, tot el sistema econòmic-social, internacional, ha d'experimentar unes evolucions que no ens podem ni imaginar. Com sempre, Barcelona, és capdavantera. No renunciem al protagonisme que la Ciutat Comtal s'ha guanyat històricament, com a ciutat moderna, culta, oberta i intel·ligent, qui sap si la salvació que s'espera no vindrà a través d'una dona? A la Bíblia hi ha un precedent...!
19.05.15, BRASIL (3a part) LA GRANDESA DE L'AMAZONAS (11) Benvolguts,
M'ha tornat a passar el mateix que al
final de Xile. Ja tens tantes ganes d'arribar a l'última meravella
del país: Parque Nacional Torres del Paine en el cas de Xile o el Riu
Amazonas en el cas de Brasil, que vas una mica al gra, i passes
d'entretenir-te massa.
En camí a l'Amazònia passo per
Recife; lleig, deixat, i insegur. Escapada a Olinda; maco, net i
tranquil. Natal i Fortaleza; res especial. São Luís; conservat el
casc antic igual o millor que Salvador, encara que no amb el seu
ambient de carrer. I, Belém; on et remontes cinquanta anys enrere als
mercats i el port. Aquí decideixo fer un trajecte,
Belém-Santarém-Macapá, pel riu Amazonas.
Faig parada d'uns dies a Santarém per
descansar dels tres dies fluvials, i visito uns boscos inundats. És
una preciossitat ! No puc oblidar, però, el viatge del 86, quan una
família de indígenes ens va acollir a la seva cabanya, i, a la nit,
ens va dur a "caçar" cocodrils, que a la vora del riu ens
vigilaven amb els seus ulls brillants. Inoblidable. Dos dies més per
l'Amazonas i arribem a Macapá, a un no res de Guayana Francesa.
A la travessia, tot és relax. No hi ha
res a fer. T'arrepenjas a la barana, amb la mirada al infinit; tot és aigua. És tanta la grandesa de l'Amazonas, que no et canses de
tenir la mirada fixa, encara que, molts cops, no veus el final. Les
xifres del riu, maregen: més de 7.000 km. des del seu naixement al
Perú, més de 1.000 afluents l'alimenten, l'amplada mínima és
d'uns quatre km., i la màxima en època seca, d'uns deu km. A
l'època humida, què és l'actual, pot arribar a una amplada de més
de 40 quilòmetres; És una passada !!!
Brasil, tot i sent una de les potències
mundials, crec que no queda reflectit a nivell de carrer. En general,
hi ha prou pobresa arreu on vagis. La gent però, amable, simpàtica
i servicial. Els preus, tot i que l'euro no acompanya, per a
nosaltres resulta més que bé. Els biquinis a la platja quasi
invisibles. Les fèmines porten uns vestits mega curts i, no cal
tenir vint anyets, no, aquí fins i tot una iaia de 200 anys porta un
piercing al nas i una mini falda. Moltes vegades però, els súper
escots o les combinacions de colors o formes, en la nostra cultura les prendríem com a dones... lleugeres... de... "carrer".
Bé... després de dos mesos al Brasil,
tanco aquest país amb una de les seves meravelles: la grandesa de
l'Amazonas.
Dos mesos al Brasil, és, just, el que a mi m'agradaria!
Mentre espero que em toqui aquell número de la loteria que mai compro, i que em permeti fer el viatget, començaré a preparar-me, posant-me un bon "piercing" al nas, així com adquirint una ssstupenda minifaldilla de colors atractius (més avall pots veure els models que penso posar-me); Brasil serà meu!
Pel que fa a Recife, a mi em va agradar, i, la veritat, tot i que diuen que és insegur, nosaltres no vàrem tenir cap problema.
Igualment, Olinda, molt a prop de Recife, és acollidor i segur, gràcies a una xarxa de voluntaris cristians, que han sabut reconvertir les persones alienades, en éssers útils a la societat, i, sobre tot, al turisme, fent-los de guies, tasca amb la qual es guanyen la vida d'una forma digna.
De tota manera, convindràs amb mi que, al Brasil, el que predomina és un contrast molt fort; la lletjor al costat de la bellesa, lo desagradable, frec a frec amb lo sublim. És així!
Que segueixis tenint un magnífic viatge i resto a l'espera de la propera escala.
I, per acabar, una cançó per els més petits, per els més grans, i... per tothom!
Vinicius de Moraes és l'autor de: A CASA: https://www.youtube.com/watch?v=Tr64alpIxeY
A Casa
(Vinicius de Moraes)
Era uma casa
Muito engraçada
Não tinha teto
Não tinha nada
Ninguém podia
Entrar nela, não
Porque na casa
Não tinha chão
Ninguém podia
Dormir na rede
Porque na casa
Não tinha parede
Ninguém podia
Fazer pipi
Porque penico
Não tinha ali
Mas era feita
Com muito esmero
Na Rua dos Bobos
Número Zero