traductor

dimecres, 31 de desembre del 2014

Article 206) HAS VIST L`HOME DELS NASSOS?

Imatge procedent del blog: tierra-leyendas.blogpot.com
Avui, quan sortiu al carrer, fixeu-vos, si veieu l'home dels nassos!,  és l'únic dia de l'any que tindreu la oportunitat de trobar-lo. Els qui el van veure alguna vegada, diuen que és un home vell, que du un abric atrotinant, llarg i negre, amb les solapes aixecades, ocultant-li la barba i la boca, i un barret, tapant-li el front i els ulls, només un nas enorme -l'únic que li queda- destaca en la seva foscor, camina encorbat, du un fanal en una ma, i un rellotge de sorra a l'altra ma, i cada cop queden menys grans de sorra en el seu rellotge.

Ha sortit de casa seva molt de matí, just amb l'albada, i va cap a ponent, per trobar-se amb un nadó que es diu Any Nou, i de cognom: 2015, està previst que es trobin a la mitja nit, i així serà, matemàticament, si res no ho impedeix, i, fins ara, tots els anteriors han estat puntuals.

Ha deixat la que ha estat la seva casa tot aquest any, una casa que es diu CALENDARI 2014, i que a mitja nit serà derruïda. Camina de pressa, sense perdre ni un segon, procura no ser vist, perquè tothom li vol donar encàrrecs pel nado amb qui s'ha de trobar a la mitja nit, és un nadó rosset i bufó, que té 365 petits nassets, que anirà perdent cada dia, a mesura que, els que li queden, li vagin creixent.

Jo no sé si el veuré, però si vosaltres us el trobeu, digueu-li, de part meva, que li encarregui PAU, al nadó 2015. No li demano res més -de moment- ja sé que és petit, però creixerà i creixerà, i arribarà a ser un altre home dels nassos, però això serà dintre de 12 mesos; encara falta molt!
  
De moment, en la meva paret ja he penjat la seva casa per tot aquest any, i l'he posat prop de l'estufa perquè no passi fred. 

A tots els lectors, us desitjo el millor aquest 2015     
Imatge: blogcortemar.es

FINAL DE AÑO
  Jorge Luis Borges

Ni el pormenor simbólico
de reemplazar un tres por un dos
ni esa metáfora baldía
que convoca un lapso que muere y otro que surge
ni el cumplimiento de un proceso astronómico
aturden y socavan
la altiplanicie de esta noche
y nos obligan a esperar
las doce irreparables campanadas.
La causa verdadera
es la sospecha general y borrosa
del enigma del Tiempo;
es el asombro ante el milagro
de que a despecho de infinitos azares,
de que a despecho de que somos
las gotas del río de Heráclito,
perdure algo en nosotros:
inmóvil.

Jorge Luis Borges