traductor

dimecres, 10 de setembre del 2014

Article 163) MONTSERRAT ABELLÓ

Ahir, 9 de setembre, ens va deixar, als 96 anys, Montserrat Abelló. Persona de caràcter i tracte agradabilíssim, col·loquial i senzilla, treballadora i entregada, com són, molt sovint, els éssers de gran vàlua.

Inspirada i magnífica poeta, que disposa, des de fa molt de temps, d'un lloc important i ben merescut, en la poesia catalana.

Ja no la tenim. És l'hora d'asseure'ns a la vora de la tardor, amb tots els seus llibres a la falda, de tornar a mirar els seus vídeos d'entrevistes, de rumiar els seus versos, les seves paraules... i deixar que ens rellisqui alguna llàgrima... és l'hora d'aprendre d'ella, de la seva obra, però també de la seva modèstia, i del seu somriure inacabable.

Nosaltres, haguéssim volgut tenir-la fins els cent anys, però, intueixo, que ella ja estava llesta per anar-se'n, tan vital com era...! si les forces li mancaven, desitjaria descansar. Tot ens ho havia entregat, tot ho havia escrit, encara que sempre tenia més, i més, i més, per a donar, com una font d'aigua neta, que no s'acaba. Intueixo també, que, amb la seva actitud, sempre positiva, haurà marxat amb la il·lusió de descobrir altres mons, i escriure nous poemes...

Recordem alguns d'els versos que ens ha deixat:


Sovint diem 
això és la fi, 
cap música ja no controla 
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem 
que escruten l’horitzó, 
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben, 
que amatents escolten 
allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem, 
l’amor que aprenem a sostenir 
contra el caire del temps.

                   Montserrat Abelló
(De Dins l’esfera del temps, 1998)


Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

               Montserrat Abelló
         (Dia mundial de la poesia 2014)

Ets tendre,
estàs malalt.
Confons el negre amb el blanc.
I em pregunto perquè.
Per què jo
no et puc aclarir aquest enigma,
si duus la meva sang.
           
                    Montserrat Abelló
(Vida Diària
Joaquim Horta, editor) 


Marxaré per 
un llarg camí 
ja no hi retrobaré la veu, 
l'amic. Aturada en el 
camí, desconeixeré 
la meva ombra allargada 
al portal dels adéus. 
La mà estirada plena 
de records d'ahir. 
I, amb l'esguard fit 
a l'horitzó, esperaré 
el meu propi retorn. 
              Montserrat Abelló
(Del llibre Paraules no dites)


Posem aquest vídeo "Suite Abelló" en el que Mariona Sagarra ha sabut incorporar música  i veu a la paraula escrita de Montserrat Abelló, amb aquell encert, amb aquella idoneïtat, que només poden ser assolits per la saviesa dels sentiments.

https://www.youtube.com/watch?v=hFAw4m06hjg