 |
| Foto extreta del web d'Eduard Iniesta |
Si al matí hem flotat al mar de Calafell, en un dia preciós, de bandera verda i mar calma, a la nit hem tornat a flotar amb la música d'Eduard Iniesta, a la CASA BARRAL.
Entrar en una sala (en aquest cas, jardí) a escoltar Iniesta, és deixar tota la motxilla de pensaments, o preocupacions, a fora, i preparar-te a viure, per una estona, en un altre món, un món de dimensions exclusivament musicals; el món particular d'Iniesta.
La fotografia que veieu, no és de broma, l'Eduard, toca, o "sona" com m'ha semblant que deia en alguna cançó, tots aquests instruments, els coneix, com la palma de la seva ma, els estima..., millor dit, jo crec que els adora, i els instruments, agraïts de la seva devoció, li ho donen tot. Tot això que després els oients recollim embadalits, i elevats a uns quants centímetres del terra.
És la quarta vegada, al llarg d'uns pocs anys, que tinc la sort d'escoltar en viu i directe a Iniesta, i sempre m'impressiona, sempre em dona alguna cosa d'ell mateix; la força, la passió, la bonhomia...
Però, sobre tot, el que ens arrossega d'ell és el nervi, la fibra musical, que el converteix en part de l'instrument tan aviat l'agafa entre les seves mans.
La vetllada d'aquesta calorosa nit d'estiu a la CASA BARRAL, ha gaudit d'un teló de fons de pluja seca, amb trons i llamps que il·luminaven l'escena reverencialment, tot el recital ha transcorregut sense pluja, inclús hi ha hagut temps per demanar un bis (i aquesta vegada ens ofereix la seva versió d'El cant dels ocells), deprés, una mica de plujeta -no gaire- ha vingut a refrescar suaument, aquesta preciosa nit.
Al llarg de la vetllada, Iniesta ha tingut paraules de grat pel lloc on estàvem, i també ha recordat els 25 anys de la mort de Carlos Barral. Planer i entregat, en nombroses ocasions ha donat oportunitat al públic per unir-nos al seu cant.
Us poso un vídeo que he trobat per internet, enregistrat, fa algun temps, a Catalunya Ràdio:
https://www.youtube.com/watch?v=Wdu8lttYBBQ
I també us poso la lletra d'una de les seves cançons, la primera que ens ha interpretat aquesta nit.
10.000 veus
10.000 veus emboscades
dins d’un paper.
1.000 paraules prenyades
de sentiments urgents.Que viatgen fugint del temps,
són batecs i clams,
passions, traïcions,
amors i plors.Mil preguntes ocultes
sota un segell.
I unes mans que tremolen
al veure el remitent.Són memòries i són miralls,
són batecs i clams,
passions, traïcions
amors i plors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada