114 - SER O NO SER...MEDIÀTIC (en defensa del gremi de llibreters)

Fotografia del diari  ara.cat

Bon dilema ens ha creat Pilar Rahola. Fins ara Shakespeare, ens tenia Dhesesperare (perdoneu l'acudit tan dolent, però no he pogut resistir-me) amb el dilema del Ser o no ser, que, des de joves, molts, ens estem plantejant.

I ara ve, Pilar Rahola, i encara ens ho complica més. Perquè, ara, hem de decidir, no solament si som o no som, si no també, si som, o no som, mediàtics.

No ho dic per mi, no (ja ho voldria!), els meus poemes, les meves col·laboracions a la ràdio, o aquest digne blog, no li arriben ni a la sola de la sabata al més baixet dels mediàtics; no, jo penso en tothom.

Perquè ningú no està lliure de convertir-se en mediàtic un dia més o menys llunyà; els qui concursen al Saber y Ganar (magnífic programa per cert), els qui elaboren menges delicioses a la tele, els qui canten en cor, o solistes... i surten als mitjans, tots aquest i molts més tenen números per a convertir-se en mediàtics, i, si això us passa a algú de vosaltres, llavors...què fareu?, eh?, que farem?. La cosa s'ha de tenir pensada, ara, que hi som a temps.

Això, fins ara, mai no m'havia preocupat. Mediàtic -ho dic des de la meva ignorància- se li diu a aquell rostre conegut per sortir habitualment en els mitjans de comunicació, per tant, quan un d'aquests rostres “mediàtics” publica un llibre, no em sembla cap pecat dir que és un escriptor mediàtic.

Després hi haurà la inevitable valoració literària de la publicació, i veurem si és un bon escriptor mediàtic, o un mal escriptor mediàtic, o simplement històric, o poeta, o novel·lista, o qüentista...però això ja és un altra pel·lícula, dic jo!

Un, és, el que fa, i, si surts a la tele un dia si i un altre també, i gairebé tothom et coneix (els hi agradis o no), ets mediàtic, i si publiques un llibre, serà el llibre d'un escriptor mediàtic, et plagui o no et plagui aquesta inicial classificació. Després, depèn de la qualitat del que has escrit, podràs guanyar-te altres epítets, de moment, dona gràcies per ser mediàtic, i no un “don nadie”, o un escriptor “novell”, o “principiant”, o alguns d'aquest qualificatius, que entendria més que no agradessin, i, en canvi, no veig que ningú protesti per que el posin en una llista “d'Escriptors novells”.

Senyors llibreters, no s'han d'avergonyir de la seva llista de mediàtics, és tan digne com qualsevol altra llista. Pel que fa a la Sra. Pilar Rahola, la treuen de la llista i ja està, si no hi vol ser-hi...! és el seu problema, no el de vostès. En canvi, em sembla més preocupant que eliminin la llista; quina culpa en tenen els altres mediàtics que estaven ben cofois de ser-hi?

Mireu, benvolguts llibreters, no sigueu tant seriosos, deixeu-vos anar una mica, com jo, que, quan era petita i una nena em deia: Idiota!, jo li contestava: I tu més!.

A que vostè també es defensava així, admirada Sra. Rahola? 

No obstant, jo la comprenc, Sra. Rahola, no es pensi que no entenc el seu problema, per això m'animo a donar-li i un últim consell, que evitarà que la tornin a posar en el sac del mediàtics:  El proper llibre publiqui'l amb pseudònim!

------------------------------------------------------------------------------

Però això és un blog de poesia (encara que no ho sembli), i per tant, hem de posar poesia, bona poesia,

com aquest clàssic xinés, que jo crec que ens agradarà a tots:

‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo

.

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, traduïts del xinès al francès per Shi Bo, i del francès al català per Núria Periago, amb cal·ligrafies de Shi Bo. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (biblioteca Serra d’Or), 2005. ISBN 84-8415-734-2.