Article 23) LA VIDA EN UN BLOG

Parafrasejo el títol de la pel·lícula que va protagonitzar Alberto Closas l'any 1956, no la vaig arribar a veure, però és un títol que sempre m'ha atret.

I és que, per els qui ens agraden els blocs, les llibretes, escriure, expresar-nos..., el fet de tenir un bloc a ma, és un gaudi, i un bloc es converteix en un tresor.

Quin regal, doncs, el que ens ha proporcionat la tecnologia; un blog en el que podem escriure, i compartir pensaments, lectures, poemes, imatges...

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2007/11/05/actualidad/1194256861_850215.html

Un bloc de paper, te, però, altres utilitats que no tenim en el blog virtual, per exemple, fer un un vaixell de paper, com el de la preciosa cançó d'en Joan Manuel Serrat:

  

Barquito de papel,                                                    

        
sin nombre, sin patrón 
y sin bandera, 
navegando sin timón 
donde la corriente quiera. 

Aventurero audaz, 
jinete de papel 
cuadriculado, 
que mi mano sin pasado 
sentó a lomos de un canal. 

Cuando el canal era un río, 
cuando el estanque era el mar, 
y navegar 
era jugar con el viento. 
Era una sonrisa a tiempo, 
fugándose feliz 
de país en país, 
entre la escuela y mi casa. 
Después el tiempo pasa 
y te olvidas de aquel 
barquito de papel. 

Barquito de papel, 
en qué extraño arenal 
han varado 
tu sonrisa y mi pasado, 
vestidos de colegial. 

Cuando el canal era un río, 
cuando el estanque era el mar, 
y navegar 
era jugar con el viento. 
Era una sonrisa a tiempo...