Article 16) JOSEP COLET I GIRALT

JOSEP COLET I GIRALT és un excel·lent poeta, dedicat, en cos i ànima, al català; a la cultura catalana, i, sobre tot, a la poesia catalana, que ell conrea, escrivint els seus poemes, seriosos... enginyosos... humorístics..., però sempre perfectes i deliciosos, impartint els seus coneixements en el SEMINARI D'INVESTIGACIÓ POÈTICA, i oferint el seu saber i comprensió a tot aquell afeccionat que li ho demani.  

Aquí al davant tinc un llibre seu: MACUMBA, prologat pel poeta Marius Sampere, qui, amb gran encert, dictamina: "En Josep Colet i Giralt ha necessitat -quina llàstima!- un bon grapat d'anys -vint?, vint-i-cinc?, trenta?- per decidir-se a prestar atenció de manera efectiva a la seva pròpia obra poètica; tota la vida, l'ha dedicada a instruir els altres: <Vejam què has escrit?, això m'agrada força, això no gaire, això gens ni mica; mira, veus?, ho hauries de posar així; ara sí>. I entre seminaris -els seus Seminaris d'Investigació Poètica- classes particulars, correccions, presentacions, lectures, conferències, pròlegs, actes a la seu de Poesia Viva, etc., se li ha escolat el temps, com aquell que es dessagna i no sap veure per quina oculta ferida. I per fi aquest llibre."

• Obrim el llibre;  MACUMBA, i llegim el primer poema, el que enceta el llibre:

INVITACIÓ

Al morro hi ha una festa, hi ha delit,                                

i una posta flameja la favela.

Você vem...!

Hi ha una bona Macumba aquesta nit!

Les cruïlles enlairen la candela

i un exú de silencis i de crit.

Tot o Rio s'adorm vora la mar;

Iemanjà porta l'ona escumejada.

Você vem...!

Hi ha una bona Macumba cap al tard!

I a l'eterna cruïlla de l'onada

fa un despatx implacable cada far.

Al morro hi ha una festa, hi ha brogit...

Set caboclos ja baixen de la lluna.

Você vem...!,

un cavall blanc m'ha dit:

hi ha una bona Macumba aquesta nit!

                              JOSEP COLET I GIRALT   (Macumba - Editorial Columna)

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Del llibre d'en JOSEP COLET:  "NADALS EXPERIMENTALS"

FIGURA DEL MEU PESSEBRE

Et miro, petit pastor
--figura del meu pessebre-,
que duus als ulls l'esperit
i l'ànima tens de pedra.

Jo que de tu soc tan lluny
-figura del meu pessebre-,
desitjo, per uns moments,
deixar-te l'anima meva.

I quan després, més a prop
-figura del meu pessebre-,
tu me la tornis al pit
buida de dubte, i plena,

que porti dins la Claror
d'una infinita drecera,
i em faci sentir tot l'any:
figura del Gran Pessebre!

               Nadal del 1976

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo